|
|
Molts processos biològics presenten ritmes: la son, la temperatura corporal, la pressió arterial... La majoria d'aquests ritmes són circadiaris, és a dir, que es repeteixen cada vint-i-quatre hores. Però també podem trobar ritmes amb freqüències diferents, com les setmanals o les mensuals, entre d'altres.
Els ritmes biològics estan presents als animals, condicionant els períodes de migració o hibernació; a les plantes, regulant, per exemple, la caiguda de les fulles i la floració; i igualment ho estan en l'home.
És normal que aquests aspectes tinguin així mateix relació amb l'aparició de malalties o amb el manteniment de la salut.
S'ha vist que algunes patologies apareixen més sovint a unes hores concretes del dia o en algunes èpoques de l'any. Per exemple, és ben coneguda la incidència més elevada d'infart agut al matí, més a l'hivern que a l'estiu, o també la presentació d'asma amb predominança nocturna.
Al matí, la pressió sanguínia s'eleva per preparar el cos després del descans nocturn, la freqüència cardíaca també augmenta i la sang presenta la seva màxima coagulació en aquells moments. Aquests canvis causaran una incidència més elevada d'infarts a aquella hora.
El mateix podríem dir de factors que predisposen a l'asma, entre ells la disminució del volum pulmonar i del diàmetre bronquial a la nit, juntament amb el menor nivell de secreció d'hormones corticoides a aquelles hores.
Això és perquè les condicions fisiològiques del cos no són iguals a totes hores, ja que s'ajusten per permetre desenvolupar l'activitat diària. Per això durant la vigília augmenten la glucèmia, l'activitat de la tiroide, la temperatura i la secreció de moltes hormones, a fi i efecte de proporcionar més energia.
|
Les persones que canvien la seva jornada laboral de diürna a nocturna o els passatgers de vols transoceànics amb canvis horaris pateixen els trastorns derivats de la manca de sincronització davant la nova situació ambiental, amb alteracions del son/vigília com a símptoma més aparent. Cal un període d'adaptació de cinc a deu dies per tornar a l'adaptació del ritme biològic amb la situació externa, depenent de les persones.
En alguns tractaments, la sincronització dels ritmes biològics amb l'administració del medicament pot millorar la tolerància d'aquests i/o la seva efectivitat. Obtenir els efectes coincidint amb el moment de major aparició dels símptomes, o buscant el moment de més tolerabilitat per disminuir l'aparició d'efectes indesitjats, permet optimitzar la resposta.
És el cas, per exemple, de l'administració de corticoides en dosi única matinal per mantenir el ritme al més similar possible al fisiològic.
|
