|
|
|||
|
Ús
correcte dels analgèsics
El dolor és l'experiència sensorial desagradable que adverteix d'una lesió o d'un funcionament anormal de l'organisme. Prové de l'estimulació de terminacions o receptors nerviosos de diferents parts de l'organisme, de la pell o d'òrgans interns. Els estímuls capaços de generar aquest impuls són de diferents menes, com calor intensa, punxades o pressió, entre d'altres. De vegades, la causa és evident i fàcil de reconèixer, com per exemple en un traumatisme, però en altres moments és més difícil establir un diagnòstic precís de quin és l'origen del dolor. El procés és complex, i la susceptibilitat entre diferents persones varia. Segons la durada del dolor, se'l pot classificar en agut o crònic, i es pot presentar com a símptoma principal o com a símptoma acompanyant de tot un quadre clínic. Els analgèsics són fàrmacs que canvien les característiques del dolor, suprimint-lo o calmant-lo. Segons el mecanisme d'actuació, els analgèsics es classifiquen en opiacis, que actuen als receptors cerebrals per inhibir l'impuls dolorós que els arriba, i no opiacis, entre els quals hi ha l'àcid acetilsalicílic, l'ibuprofè i el paracetamol. Els
analgèsics opiacis, de dispensació
amb recepta mèdica, es poden fer servir per alleujar el dolor
en períodes curts o llargs, encara que poden
generar addicció al tractament. Aquests medicaments, fins i tot els que no necessiten recepta, poden donar lloc a interaccions amb altres tractaments que estigui seguint el pacient. És un factor que cal tenir en compte abans de prendre'ls. I si en el passat ha tingut alguna al·lèrgia o ha patit alguna malaltia, el pacient s'ha d'assegurar, abans de prendre un analgèsic, que no li estigui contraindicat. Consells
|
||
|
|||
|
Autor:
Centre dInformació del Medicament.
Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. |