La gota

La gota comprèn un grup heterogeni de malalties que es caracteritzen per dipòsits de cristalls de sals d'àcid úric a articulacions i tendons. Normalment, però no sempre, la malaltia està associada a nivells elevats d'àcid úric a la sang.

La gota és una malaltia molt més comuna entre els homes, ja que només en un 5% es presenta en dones. Progressa des de fases inicials asimptomàtiques, en les quals normalment només hi ha una elevació dels nivells d'àcid úric a la sang, passant per episodis de artritis gotosa aguda (amb intervals entre atacs), fins arribar a la gota crònica.
És una situació que si no es tracta pot ocasionar atacs de dolor a les articulacions. L'àcid úric precipita quan la concentració a la sang està per sobre del punt de saturació. Això dóna lloc a un quadre agut i inflamatori molt dolorós de les articulacions, que normalment afecta l'articulació del dit gros del peu. A més, pot generar càlculs al ronyó.

La primera fase sense símptomes és bastant comuna i no demana tractament específic, però com que predisposa a la gota i a la presència de càlculs al ronyó o nefrolitiasis, s’hauria de fer un esforç per rebaixar els nivells d’urats a través d'un canvi en la dieta i en l'estil de vida.

Aquests nivells elevats d'àcid úric poden tenir múltiples causes, com un increment en la producció (ja sigui conseqüència d'una ingesta elevada de proteïnes o d'una malaltia) o una disminució de l’eliminació (per problemes metabòlics o renals).

El tractament de la gota comprèn tres fases fonamentals: el control de l'episodi dolorós agut, la prevenció d’atacs futurs i la disminució dels nivells d'àcid úric a la sang.

L'objectiu del tractament en l'atac agut és proporcionar alleujament simptomàtic. Els episodis de gota aguts es tracten amb analgèsics que s'administraran des de just després que comencin els símptomes i fins a 24 hores després de la resolució completa del quadre. Cal no oblidar-ne els efectes col·laterals. També els corticoides són efectius i poden ser prescrits pel metge en determinats casos, igual que la colquicina, que és efectiva però fa que molts pacients presentin efectes col·laterals gastrointestinals.

Quan s'aconsegueix controlar l'episodi agut, s'inicia el tractament per evitar el dipòsit d’urats als teixits. Hi ha medicaments que bloquegen la producció d'àcid úric, com l’alopurinol, i d’altres que n’augmenten l’excreció urinària. El metge prescriurà el tractament més apropiat per a cada pacient.

• Els nivells elevats d'àcid úric a la sang són un factor de risc per al desenvolupament de la gota.
• L'obesitat, el consum d'alcohol i el de determinats aliments poden contribuir a augmentar els nivells d'àcid úric a la sang. Aquests factors exacerbats s’han de mantenir sota control.
• Podem distingir dos tipus de medicaments contra la gota: els efectius en l'atac agut i els correctors del nivell d'àcid úric a la sang.
  

Si teniu qualsevol dubte consulteu el farmacèutic.

Autora: Dra. Núria Casamitjana.
Responsable del Centre d'Informació del Medicament.
Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.