|
Es preparen afegint a l'aigua del bany una infusió o una decocció de la planta o barreja de plantes, o bé afegint-hi olis essencials de plantes medicinals i aromàtiques. Tipus: Poden ser, segons la temperatura de l'aigua:
Segons les indicacions terapèutiques:
Dosificació: Per a una banyera utilitzarem de 1/2 a 1 quilo de planta seca per 2 o 3 litres d'aigua, que dissoldrem amb l'aigua de la banyera. Si són olis essencials, 5-10 gotes per bany. Per als banys de seient, 40-80 g de planta per 1 litre d'aigua. En el cas d'hemorroides es poden utilitzar la fulla i l'escorça de l'avellaner (Corylus avellana), l'escorça i les llavors del castanyer d'Índies (Aesculus hippocastanum), els fruits del xiprer (Cupressus sempervirens), les fulles de la noguera (Juglans regia), la fulla i el brot de lesbarzer (Rubus fruticosus). Fer banys freds de 2 a 3 minuts de durada. En cas de trastorns menstruals, es poden fer banys d'aigua
calenta amb flors o fruits de la caputxina (Tropaeolum majus). | |
![]() |
Banys oculars: Són indicats en casos de trastorns lleus, com ara irritacions, petites inflamacions de la conjuntiva, o en cas de fatiga ocular provocada per les pantalles de l'ordinador o la televisió. Com es fan? La infusió de les plantes és aconsellable isotonitzar-la, és a dir, preparar-la com si fos un sèrum fisiològic. Un cop feta i colada la infusió i deixada a temperatura ambient, afegir-hi 9 grams de sal, la qual cosa li dóna la mateixa isotonicitat que la llàgrima que produeix l'ull. Cal fer atenció quan es filtra; no podem deixar residus de polsim, que encara irritarien més l'ull. S'han de preparar al moment, per evitar contaminacions. En el cas d'irritacions o inflamacions de la conjuntiva, podríem utilitzar la camamilla (Anthemis nobilis) i l'eufràsia (Euphrasia sp). En cas que calgui descongestionar l'ull perquè està congestionat i fatigat, haurem d'utilitzar plantes com lhamamelis (Hamamelis sp) i el blauet (Centaurea cyanus). En cas d'irritacions o inflamacions de la conjuntiva de
l'ull per al·lèrgies, caldrà fer servir la perpètua
(Helichrysum arenarium), que és la planta més adient
per les seves característiques antial·lèrgiques. |
![]()
|
Banys de peus i de mans: Maniluvios i pediluvios, amb 40 o 80 g de planta per litre d'aigua, serveixen per fer banys de mans i banys de peus. Normalment es fan servir per problemes i trastorns de
tipus circulatori. Banys de mans: Les persones amb artritis poden fer els banys de mans amb plantes antireumàtiques. En altres casos, com per a mans amb penellons, per a mans fredes i de color lila, es pot fer servir Ginkgo biloba (Ginkgo biloba), fulla de vinya (Vitis vinifera), hamamelis (Hamamelis virginiana) o ortiga blanca (Lamium album L).
Són recomanables per descongestionar en cas de grip o de refredats. Es faran banys calents, afegint a l'aigua una mica de farina de mostassa. Per a defatigants i cicatritzants de la pell, el pericó (Hypericum perforatum), la camamilla (Matricaria chamomilla), la farigola (Thymus vulgaris), la calèndula (Calendula officinalis), i per a desodorant, la sàlvia (Salvia officinalis) i l'arbre del te (Melaleuca alternifolia). D'aquest últim s'utilitza l'oli essencial de l'arbre de te, afegint-hi de 3 a 5 gotetes, i també evita els fongs o peu d'atleta.
|