Automedida

Animal	Lesió	Actuació i tractament
Mosques, mosquits i tàvecs	Preferentment ataquen les zones descobertes del cos. Com el seu nom indica, succionen la sang, injectant a la vegada a la "víctima" una secreció de saliva que és la que provoca la picor.	De manera preventiva es recomana l’ús de camises i pantalons de màniga llarga a partir de la posta de sol i aplicar repel·lents o insecticides, en els indrets on hi hagi molts d’aquests insectes. Aplicar loció de calamina o una pomada d’hidrocortisona.
Abelles, vespes, borinots i formigues	No són freqüents les complicacions, però de vegades poden presentar-se reaccions individuals d’hipersensibilitat i anafilaxi. La picadura d’abella generalment produeix una reacció local, dolor i inflamació.	En el cas de les abelles, treure el fibló sense fer servir pinces per evitar que s’escampi el verí. Rentar amb aigua l’àrea afectada. Desinfectar amb un antisèptic. Aplicar gel o compreses fredes. Si el dolor no remet, es pot prendre un analgèsic i un antihistamínic per alleugerir la picor. Les formigues mosseguen, no piquen. El seu verí és àcid fòrmic, que es pot combatre amb solucions d’amoníac.
Escorpí de terra	L’escorpí injecta verí amb un fibló que té a la punta de la cua.	Treure el fibló sense fer servir pinces per evitar que s’escampi el verí. Rentar amb aigua l’àrea afectada. Desinfectar amb un antisèptic. Aplicar gel o compreses fredes. Si el dolor no remet, es pot prendre un analgèsic i un antihistamínic per alleugerir la picor.
Aranyes	La seva picada pot produir dolor, eritema o equimosi.	Desinfectar la ferida. Aplicar una pomada antipruriginosa.
Paparres	Les paparres o llagostes es fixen a la pell per xuclar la sang. Si et pica una paparra cal anar amb compte perquè pot produir nombroses malalties. Abunden als boscos, plantes grans i pastures altes. El risc de picada augmenta a la primavera i l’estiu.	Prèviament, es pot prevenir la picada utilitzant camises i pantalons de màniga llarga. Si ja ha picat, cal humitejar la pell amb alcohol o benzina per facilitar que la paparra es desenganxi de la pell. Si s’ha d’extreure, cal fer-ho en direcció cap amunt i perpendicularment a la pell. Rentar amb aigua i sabó. Desinfectar amb alcohol. Si no desapareixen les molèsties, cal demanar consell mèdic.
Meduses	A les nostres platges no n’hi acostumen a haver, però si es troba una i es toca pot produir una intensa picor i dermatitis.	Rentar la ferida amb aigua salada sense tocar l’àrea afectada. Eliminar qualsevol tentacle que hagi quedat enganxat amb una tovallola humida. No es pot tocar per retirar-lo si cal fer una barreja de bicarbonat sòdic i fang o amb vinagre. Si fa mal, es pot prendre un analgèsic.
Eriçons	Els eriçons poden punxar, més que picar. Les pues són calcàries i s’han de treure de seguida.	Treure de seguida les pues. Rentar la zona i aplicar un antisèptic. Si les pues, de naturalesa calcària, queden incrustades, es pot provar d’estovar-les amb vinagre perquè es dissolguin.
Escorpins de mar	Estan mig enterrats sota la sorra, claven les pues de l’aleta dorsal als peus dels banyistes i fan molt mal.	Treure les pues amb unes pinces. Rentar-ho amb aigua salada. El verí d’aquest escorpí és termolàbil, per això cal submergir de seguida el peu, o la part afectada, en aigua calenta. Si fa mal es pot prendre un analgèsic.
Gossos	Mossegades de gos: a la boca dels animals que ens poden mossegar hi ha molts gèrmens, per això cal tractar tota la zona afectada per evitar possibles infeccions.	Primer cal saber si el gos està vacunat de tot l’obligatori. Observar i vigilar la conducta del gos. Si la ferida és superficial s’ha de rentar amb aigua i sabó. Desinfectar-la. Adreçar-se al metge perquè faci la immunització antisèptica. Si la ferida ha fet esquinçament de la pell, cal acudir ràpidament al metge, mantenint-la sense tapar i amb la informació anteriorment citada.
Serps	Mossegades de serps: abans de fer res cal saber si hi ha hagut enverinament, perquè una serp verinosa pot mossegar, i no injectar el verí. A la Península Ibèrica hi ha diferents serps verinoses. L’escurçó abunda a llocs secs i rocosos, generalment pròxims a l’aigua. Generalment la mossegada presenta dos forats separats per 6 o 8 mm. També es pot trobar un sol forat. Al cap de 10 o 15 minuts apareix un edema amb més o menys dolor, i passades unes hores, la víctima pot tenir sudoració, hipotensió, vòmits, dispnea, cefalees, etc. Tot plegat, i la seva evolució, en determina la gravetat.	Rentar amb aigua i sabó. Desinfectar. Demanar consell per a la immunització antitetànica. Cal acudir al metge. NO FER MAI Incisions a la ferida. Succionar el verí. Aplicar res a la ferida que no sigui desinfectant. Col·locar un torniquet. Aplicar gel, perquè encara que alleugereix el dolor pot fer malbé el teixit.