|
|
Sida i sexualitat: no ens hem de relaxar |
|||
|
|
En
els darrers anys s'ha fet palès un augment significatiu
de casos d'infecció pel virus de la sida, el VIH, a través
de relacions sexuals no protegides. Encara
que se’n fan moltes campanyes, la gent no és prou conscient de l'abast
i la importància d'aquesta epidèmia. Per a moltes persones, la sida ja
no és una malaltia mortal, sinó una malaltia crònica que té tractament
efectiu. Les notícies encoratjadores que sovintegen als mitjans de comunicació
sobre els importants avanços efectuats en aquest camp sembla que han provocat
un efecte de relaxació en molts ciutadans
pel que fa a la prevenció. Tanmateix,
la realitat és una altra: la sida encara és una
malaltia molt greu, que afecta moltes persones, i encara que
té un tractament que en retarda l’evolució, malauradament encara ens trobem
lluny de l’eradicació definitiva i de poder considerar-la una malaltia
crònica. Aquesta
premissa ens ha de servir per conscienciar la gent i alertar de la perillositat
i gravetat de la malaltia. Per tant, és important recordar —un cop més
i amb la intenció de repetir-ho tantes vegades com calgui— que només tenim
quatre possibilitats de prevenir la infecció del VIH: abstinència
de relacions sexuals; relacions monògames
amb una persona no infectada (ens hem d’assegurar que la parella
no està infectada; una possibilitat vàlida és fer-se
la prova del VIH); l'ús del preservatiu
masculí, i l'ús del preservatiu femení.
La
primera opció és molt difícil i correspon a creences personals, vàlides
i acceptables, encara que alhora poc realistes i cada vegada menys freqüents.
La
segona opció és difícil de calibrar, perquè quan una persona inicia una
relació aboca una confiança total en l'altre i, de vegades, no és capaç
ni d'exposar que ha estat en “situació de risc”, ni de demanar a la parella
que es facin de forma conjunta la prova de la sida. No obstant això, i
davant de qualsevol dubte, cal fer la prova:
“Ni per tu, ni per mi, pels dos i en benefici de la relació”. Aquesta
és la millor opció si es tenen dubtes o si algun dels dos ha mantingut
una certa promiscuïtat o ha tingut alguna relació que pugui ser susceptible
d'una sospita d'infecció. La
tercera i quarta opció es poden considerar de forma conjunta. L'ús
del preservatiu és la millor eina per evitar la infecció
del VIH. Negar-ho és negar l'evidència, i dubtar massa l’únic que
fa és augmentar les possibilitats de transmissió de la malaltia. El
preservatiu masculí és l'opció més
estesa i més normalitzada. Ara bé, també tenim la possibilitat d'utilitzar
el preservatiu femení: és còmode,
és efectiu, es pot inserir fins i tot 8 hores abans de tenir la relació
—la qual cosa millora molt els paràmetres d'efectivitat i, alhora, no
provoca un parèntesi en l'acte sexual— i no cal que es retiri just després
de la relació. Aquí
també s'afegeix un fet que és nou i molt important: és la dona qui decideix
protegir-se a ella mateixa. Ara no és l'home qui, pressionat o no, es
posa el preservatiu, sinó que decideix ella —recordem que, en el darrer
any, un 44% de les noves infeccions a través de relacions sexuals no protegides
correspon a dones. No
hem d’abaixar la guàrdia: la prevenció és el millor tractament
possible i ha de partir de la mentalització de tothom i de la conscienciació
que encara ens queda molt de camí per fer. |
||
|
Consells:
|
|||
|
Autor:
Rafael
Borràs i Vives |