|
Article: Rosācia |
|
|
|
||||
|
|
Rosācia |
|||
|
|
La rosàcia és un trastorn caracteritzat per l'aparició, normalment a la cara, de zones de pell enrogida amb vasos sanguinis dilatats sobre els quals es formen pústules i pàpules. També es manifesta amb hipertròfia de les glàndules sebàcies de la zona del nas. Els pacients amb rosàcia acostumen així mateix a referir una gran sensibilitat de la pell facial i dermatitis. Tots aquests símptomes es poden presentar de forma simultània i coincident, però en la majoria de casos un d'ells és el més destacat en comparació amb els altres. Sovint, l'edat més elevada d'aparició dels símptomes i diagnòstic es troba entre els 30 i 50 anys. El curs de la malaltia és normalment crònic, amb remissions i reaparicions. Alguns pacients solen identificar factors d'exacerbació com ara l'estrès, l'exposició solar o fins i tot la ingestió d'alguns aliments o medicaments. La incidència d'aparició a les dones és superior que als homes, però en ells és més freqüent l'engruiximent de la pell, que es pot observar sobretot al nas. Sembla que la prevalença entre la població europea és de l'1,5%, i que fins a un 30% dels afectats té algun familiar amb el mateix problema. Les causes que l'originen no es coneixen exactament, i l'evolució pot ser diferent a cada persona. Normalment es manté durant alguns anys, en els quals s'acostumen a alternar períodes de remissió i períodes d'empitjorament. Poden aparèixer també símptomes oculars moderats que responen fàcilment a l'administració de llàgrimes artificials, que milloren la sequedat, i als antibiòtics. El diagnòstic de rosàcia el fa el metge per les característiques clíniques que presenta el pacient i, en funció de la classe de rosàcia que pateix, n'establirà el tractament. El tractament es dirigeix en primer lloc a evitar les causes que puguin agreujar-ne els símptomes. Es recomanarà al pacient que eviti ambients calorosos i humits, així com els freds i ventosos. Tampoc l'exposició al sol no està recomanada. Caldrà netejar-se la pell de forma suau sense fregar, i s'evitaran els productes astringents o exfoliants, així com els que continguin alcohol. Es recomana aplicar protector solar si és necessari, i se suggerirà igualment l'aplicació d'algun cosmètic que permeti tapar les vermellors. El tractament pròpiament dit sol consistir en l'administració d'antibiòtics tòpics o orals, que generalment comporten una resposta satisfactòria. La durada del tractament requerit dependrà de cada pacient i l'establirà el dermatòleg per controlar-ne els símptomes i evitar recaigudes.
|
||
|
|
Consells:
|
||
 |
Autora:
Dra. Núria Casamitjana. |
|
|
|
