|
|
Plantes sedants com a ajuda contra la sobreexcitació |
|||
|
|
El nerviosisme és una alteració emocional que afecta el sistema nerviós i que té com a símptomes més freqüents irritabilitat, impaciència i inquietud, però també trastorns del son, sensació de fatiga, mal de cap i, fins i tot, trastorns alimentaris, com la pèrdua de la gana o la necessitat de "picar" tota lestona. Moltes vegades es tracta duna reacció davant de situacions concretes de la vida diària que causen preocupació, por o impaciència, com aquelles en què no ens sentim segurs, o conflictes personals, familiars o laborals. Hi ha també altres causes que poden ser origen dun estat nerviós, des dun simple dèficit de vitamina B12 fins a una malaltia que pugui tenir el nerviosisme com a símptoma, com en el cas de lansietat, lestrès, la depressió o malalties orgàniques com lhipertiroïdisme. En qualsevol cas, un estat de nerviosisme que sallarga en el temps i no respon a una causa emocional concreta ha de ser sempre motiu de consulta amb el metge. Alguns medicaments poden tenir també com a efecte secundari el nerviosisme, i per això, en cas de nerviosisme sense causa, si estem prenent alguna medicació, serà convenient consultar amb el farmacèutic perquè ens ajudi a valorar si la medicació que prenem pot ser-ne la responsable, i si és així comunicar-li-ho al metge. Sovint, el consum de substàncies excitants (cafè, te, refrescos de cola, etc.) pot causar nerviosisme, i per això nhi haurà prou a reduir-ne o suprimir-ne el consum perquè lestat nerviós desaparegui. Si el nerviosisme és de causa coneguda i relacionada amb l"atabalament" diari, o amb una situació passatgera però que ens preocupa, les plantes medicinals sedants ens poden ajudar. La rosella (pètals), la rosella de Califòrnia (parts aèries en flor), larç blanc (àpexs en flor i fulles), el llúpol (inflorescències femenines), la camamilla (capítols florals), la melissa (fulles), la passiflora (parts aèries), la valeriana (arrels) o la til·la (inflorescència i fulles) són algunes de les plantes més conegudes i utilitzades tradicionalment en cas de nerviosisme. La rosella té una acció sedant suau i antitussígena, i per això hi ha tradició dutilitzar-la en cas de trastorns del son dels nens. La rosella de Califòrnia, el llúpol, la passiflora i la valeriana tenen a més acció ansiolítica, i per això estan indicades en estats dansietat. La rosella de Califòrnia, la camamilla, la melissa, la passiflora, la til·la i la valeriana tenen a més acció antiespasmòdica, i per això sutilitzen en cas de dolors acompanyats despasmes. La camamilla, per lacció sedant i lefecte antiespasmòdic que té, es fa servir per tractar el còlic del lactant en els bebès i els trastorns digestius dorigen nerviós. La melissa és així mateix una planta indicada en trastorns digestius dorigen nerviós, i a més indueix i millora el son. El llúpol és una planta indicada en els trastorns nerviosos de la menopausa, però per lacció fitoestrogènica que té cal consultar amb el metge o farmacèutic si se segueixen altres tractaments. La valeriana se cita a molts estudis científics que demostren que té accions sedant, ansiolítica i antiespasmòdica i efecte inductor del son. A més és relaxant muscular, i per això, en medicina natural, es fa servir com a tractament complementari dels dolors provocats per contractures musculars. |
||
|
|
Consells:
|
||
|
Autora:
Maria José Alonso. Vocal de Plantes Medicinals. |