farmaceuticonline

Aquestes infeccions poden ser sistèmiques, que és quan afecten teixits interns de l'organisme, com els pulmons.

Però a les nostres latituds, la majoria de les vegades, aquest tipus de micosis són infeccions oportunistes greus que afecten persones immunodeprimides.

D'altres molt més comunes i menys greus són les micosis superficials, que es localitzen al cabell, les ungles, la pell o les mucoses. La seva transmissió és per contacte amb persones o animals infectats, o amb objectes utilitzats per ells. La majoria d'aquestes micosis produeixen picor, de vegades molt intensa, però algunes passen desapercebudes i només es detecten per petites taques a la pell.

El medi més propici per a la proliferació dels fongs és un medi càlid i humit, per la qual cosa la incidència és més alta a l'estiu.

Entre les micosis superficials cal destacar les tinyes, causades per dermatòfits, que poden afectar diferents parts del cos i provocar erupcions a la pell o, si afecten zones amb cabell, produir àrees de calvície.
Una tinya força freqüent és la Tinea pedis o peu d'atleta, que produeix envermelliment, vesícules i talls a les zones entre els dits dels peus, i es pot estendre per tota la superfície plantar.
Un altre tipus de micosi superficial és la pitiriasi versicolor, que afecta fonamentalment la pell del tronc i de l'esquena i es caracteritza per l'aparició de plaques escamoses arrodonides, que poden donar lloc a lesions de mida gran amb hipo o hiperpigmentació. En general, és asimptomàtica i empitjora amb la calor.
Les micosis a les ungles (onicomicosis) de les mans i dels peus poden causar pèrdua de la cutícula i destrucció de l'ungla.
També són molt comunes les candidiasis, provocades per llevats:
- la candidiasi vulvovaginal, que provoca un augment de la secreció i picor intensa que s'agreuja en la micció o el coit.
- la candidiasi bucal, denominada muguet, que presenta unes plaques blanques que es desprenen fàcilment si ens gratem.
- la candidiasi cutània, que es presenta en plecs de la pell com la zona axil·lar o la engonal, sota les mames o entre els glutis.

Les infeccions fúngiques apareixen més fàcilment després de tractaments prolongats amb antibiòtics o amb corticoides. Altres grups amb risc elevat de contreure micosis són les persones diabètiques, les persones amb obesitat, o davant una mala higiene o amb l'ús de detergents molt agressius.

Les micosis superficials es tracten mitjançant l'aplicació local de cremes i locions fungicides, però quan la infecció és extensa o resistent, això s'acompanya d'antifúngics per via oral.

La mala penetració dels antifúngics tòpics a les ungles o les afectacions del cuir cabellut fan que, en aquests casos, els tractaments siguin llargs i calgui afegir tractament per via oral.

És important instaurar els tractaments al començament de la infecció, per evitar la propagació del fong.