|
Malalties de transmissió sexual: prevenció |
||
![]() |
S'anomenen MTS (Malalties de Transmissió Sexual) el conjunt d'infeccions que es contreuen principalment per contacte sexual. Poden ser causades per virus –hepatitis B, herpes, virus de la immunodeficiència humana (VIH) o virus del papil·loma humà (VPH)– o bacteris –infecció per clamídies, gonorrea o sífilis–. Altres tipus d'infeccions poden ser produïdes per fongs o paràsits, com la pediculosi púbica (lladelles). Els signes i símptomes més freqüents són variats, però si es presenta dolor abdominal o púbic, sagnat, butllofes o nafres, cremor en orinar, picor a l'àrea genital, úlceres, fluix vaginal anormal, supuració al penis, etc., sobretot després d'una relació sexual, és aconsellable adreçar-se a l'especialista. Altres signes més generals, com infeccions inusuals, fatiga inexplicable, suors nocturnes o pèrdua de pes, requereixen també consulta mèdica. Cal tenir en compte que, en algunes malalties, el portador pot contagiar una altra persona fins i tot sense presentar-ne símptomes visibles. Com més gran sigui el nombre de relacions sexuals amb diferents persones, major és la probabilitat de contreure una MTS, per la qual cosa cal extremar les precaucions. En cas de patir una MTS, s'ha d'evitar mantenir relacions sexuals fins acabar el tractament i fins a la d'esaparició dels símptomes, i avisar les persones a qui es podria haver contagiat. Finalment, cal recordar que la majoria d'MTS no produeixen immunitat. |
|
|
Consells:
|
||
Autor:
Dr. Jaume Casas Vocal d'Oficina de Farmàcia Col·legi de Farmacèutics de Barcelona |