Lupus, una malaltia de la pell

El lupus és una malaltia autoinmune, crònica, en la qual el sistema immunitari de la persona afectada, no se sap per quina raó, es converteix en hiperactiu i acaba atacant els propis teixits. Normalment el sistema immunològic defensa el cos davant d'una infecció o alteracions de la cèl·lula. En el cas del lupus, aquestes defenses es dirigeixen contra els teixits del propi cos, donant lloc a la presentació de la malaltia crònica.

És una malaltia que afecta més les dones que els homes, i el seu curs pot anar des d'un episodi lleu fins a complicacions més greus o fins i tot mortals.

Sembla que poden haver-hi situacions desencadenants de la malaltia, com infeccions bacterianes o víriques, l'estrès, la llum ultraviolada o, fins i tot, determinats medicaments.

Els símptomes també poden variar entre les diferents persones afectades, amb períodes de remissió més o menys llargs o de exacerbacions. Al començament sol estar afectat només un òrgan o sistema, però a mesura que la malaltia avança se solen veure implicats d'altres.

Pot haver-hi erupcions cutànies, artritis, anèmia i, sovint, afectar òrgans interns com ronyó, pulmons o cor.

La majoria de les persones amb lupus es veuen afectades d'artritis, amb problemes als dits, les mans, els canells i els genolls.

L'erupció en forma de papallona a les galtes i el nas afecta gairebé la meitat de les persones que la pateixen.

Normalment aquesta empitjora amb l'exposició al sol.

Un altre òrgan afectat pot ser el ronyó, i es pot presentar nefritis renal, que consisteix en una inflamació persistent que pot portar a insuficiència renal.

A nivell sanguini es poden desenvolupar coàguls que arriben a afectar fins un 85% dels malalts. Sovint el nombre de plaquetes disminueix, cosa que pot portar a sagnat.

L'anèmia sol estar així mateix present en algun període de la malaltia. Igualment és freqüent que el cor presenti inflamació, i els pulmons, pleuresia.

Per tant, el lupus és una malaltia que té múltiples símptomes amb gravetat variable. En els darrers anys el pronòstic ha millorat i moltes persones tenen malaltia lleu. El diagnòstic el farà el metge en funció dels símptomes i les proves de laboratori.

De vegades el diagnòstic exacte es pot endarrerir perquè la malaltia presenta símptomes similars a altres malalties que poden dificultar la seva identificació.

Pel que fa al tractament, quan tan sols hi ha una inflamació articular poden ser suficients els anomenats antiinflamatoris no esteroides, però sovint el pacient necessita els corticoesteroides o altres medicaments immunosupresors.

• Encara que el lupus és una malaltia crònica, es poden passar períodes en els quals sigui possible reduir o fins i tot suspendre la medicació.
• El tractament depèn de les manifestacions clíniques i de la situació de la malaltia a cada moment.

Si teniu qualsevol dubte consulteu el farmacèutic.

Autora: Dra. Núria Casamitjana.
Responsable del Centre d'Informació del Medicament.
Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.