FAMÍLIA
Article: Tractament de la hipertensió

 

Tractament de la hipertensió











































(enllaç a l'article: "Sal i hipertensió")

El tractament de la hipertensió té com a objectiu mantenir-la dintre de límits que no suposin un risc per a la salut. Un control incorrecte d'una tensió arterial elevada pot donar lloc a situacions d'insuficiència cardíaca, lesions renals, accident vascular cerebral...
El tractament farmacològic s’estableix en funció de l'edat del pacient i de les altres característiques i malalties que pugui presentar.

Tanmateix, tractar la hipertensió no és tan sols una qüestió de medicació.
Adoptar una forma de vida més saludable forma part imprescindible del tractament. Canvis en l'alimentació i evitar el sedentarisme poden ajudar a la regulació d'una hipertensió moderada i complementar el tractament amb fàrmacs.

Cal adaptar la dieta, per exemple, a ingestes menors de sal i alcohol.
Així mateix, és molt recomanable aumentar l'activitat física o fer exercici de forma regular.
A més s'ha de mantenir el pes dintre dels límits correctes en funció de l'edat i talla de cadascú.
És també especialment important deixar de fumar. El tabac és un factor de risc de malalties cardiovasculars i augmenta de forma significativa la tensió arterial.

Pel que fa al tractament farmacològic, els fàrmacs diürètics són normalment els primers a prescriure's en pacients d'edat avançada. Afavoreixen l'eliminació d'aigua i de sal, cosa que redueix el volum sanguini i, per tant, la pressió arterial.

Si la resposta obtinguda no és suficient, se sol augmentar la dosi o associar a un altre medicament antihipertensiu, també a dosis baixes i que actuï per un altre mecanisme, per exemple, disminuint la freqüència i la força de la contracció cardíaca, com fan els anomenats betablocants.

Un altre grup de medicaments que es prescriuen en cas d’hipertensió són els que actuen com a vasodilatadors, relaxant la paret arterial. Aquesta dilatació dels vasos comporta una disminució de la pressió. Són els antagonistes dels canals de calci i els medicaments alfablocadors.

També es poden prescriure medicaments que impedeixen la formació d'hormones que augmenten la pressió arterial. Es tracta dels coneguts com a inhibidors de l'enzim de conversió de l’angiotensina (els IECA) i de receptors de l’angiotensina II (els ARA II).

Hi ha també un grup d’antihipertensius que actuen sobre el centre cerebral regulador de la pressió arterial, anomenats d'acció central, però actualment són menys utilitzats.

Si es tracta d'una hipertensió secundària, és a dir, conseqüència d'una altra malaltia, s’ha de tractar la malaltia causant.

Consells:

  • Cal no oblidar prendre la medicació prescrita.

  • Com a norma general, és recomanable no afegir sal als àpats i limitar els aliments salats.

Si teniu qualsevol dubte
consulteu el farmacèutic.
Autora: Dra. Núria Casamitjana.
Responsable del Centre d'Informació del Medicament.