|
Tractament de la hipertensió |
||
![]() (enllaç
a l'article: "Sal i hipertensió") |
El tractament de la hipertensió té com a objectiu mantenir-la dintre de límits que no suposin un risc per a la salut. Un control incorrecte d'una tensió arterial elevada pot donar lloc a situacions d'insuficiència cardíaca, lesions renals, accident vascular cerebral... Tanmateix, tractar la hipertensió no és tan sols una qüestió de medicació. Cal adaptar la dieta, per exemple, a ingestes menors de sal i alcohol. Pel que fa al tractament farmacològic, els fàrmacs diürètics són normalment els primers a prescriure's en pacients d'edat avançada. Afavoreixen l'eliminació d'aigua i de sal, cosa que redueix el volum sanguini i, per tant, la pressió arterial. Si la resposta obtinguda no és suficient, se sol augmentar la dosi o associar a un altre medicament antihipertensiu, també a dosis baixes i que actuï per un altre mecanisme, per exemple, disminuint la freqüència i la força de la contracció cardíaca, com fan els anomenats betablocants. Un altre grup de medicaments que es prescriuen en cas d’hipertensió són els que actuen com a vasodilatadors, relaxant la paret arterial. Aquesta dilatació dels vasos comporta una disminució de la pressió. Són els antagonistes dels canals de calci i els medicaments alfablocadors. També es poden prescriure medicaments que impedeixen la formació d'hormones que augmenten la pressió arterial. Es tracta dels coneguts com a inhibidors de l'enzim de conversió de l’angiotensina (els IECA) i de receptors de l’angiotensina II (els ARA II). Hi ha també un grup d’antihipertensius que actuen sobre el centre cerebral regulador de la pressió arterial, anomenats d'acció central, però actualment són menys utilitzats. Si es tracta d'una hipertensió secundària, és a dir, conseqüència d'una altra malaltia, s’ha de tractar la malaltia causant. |
|
|
Consells:
|
||
Autora:
Dra. Núria Casamitjana. Responsable del Centre d'Informació del Medicament. |