|
Article:
Anorèxia
i bulímia |
|
|
|
||||
|
|
Anorèxia
i bulímia |
|||
|
|
Cada
cop proliferen més les revistes amb imatges femenines massa primes
i acompanyades de múltiples dietes, productes o solucions per aprimar-se.
El model de bellesa actual imposa cada vegada un cos més prim. Aquest
model estètic no coincideix amb un patró saludable. Així, la població,
en lloc de preocupar-se de veure si té una alimentació
equilibrada i saludable, es dedica gairebé en exclusiva a conversar sobre
el que engreixa o no engreixa. De tots els factors ambientals
que poden influir en l'estat de salut, la dieta és el més important. Els
Trastorns de Comportament Alimentari
(TCA) són malalties psicosomàtiques originades
per múltiples factors que preocupen
en gran manera els professionals sanitaris i l'entorn educatiu i familiar,
i que desperten un interès creixent entre la població, ja que es percep
un augment de la incidència d'aquestes patologies.
Els TCA són patologies molt greus amb conseqüències
importants per a la salut, que minven la qualitat de vida de
les pacients i els seus projectes de vida, i les poden dur fins a la mort
per malalties concomitants o per suïcidi. La insatisfacció corporal i
l'anhel d'estar prim són característiques necessàries per a l'aparició
d'aquestes malalties. No
hi ha una causa única que origini els TCA. Els factors causants dels trastorns
de comportament són una combinació d'elements
biològics (predisposició genètica i biològica), psicològics
(influències familiars i conflictes psíquics) i socials
(influències i expectatives socials). Afecta
sobretot les dones, amb una proporció de 9 dones per 1 home.
En
el cas de l'anorèxia
nerviosa, trastorn que cursa amb pèrdua de pes voluntària,
hi ha tres característiques essencials: rebuig per part del pacient a
mantenir un pes corporal mínim normal, por intensa a guanyar pes, i una
percepció de la imatge corporal distorsionada (es veuen grasses encara
que estiguin primes). La pacient amb anorèxia té un pes molt baix i manca
de menstruació. Normalment la pèrdua de pes s'aconsegueix mitjançant una
disminució de la ingesta total d'aliments.
Encara que els anorèctics comencen per excloure de la dieta tots els aliments
amb contingut calòric elevat, la majoria acaba amb una dieta molt restringida,
limitada a uns pocs aliments. Hi ha altres formes de perdre pes, com la
utilització de purgues, vòmits provocats o exercici físic excessiu. A
la bulímia
nerviosa es manté també la preocupació excessiva per la imatge
i el pes, però pot ser que s'alternin els períodes
de dejuni amb "tiberis" o "tips de menjar", és a dir, episodis
recurrents d'ingestió excessiva d'aliment, acompanyats d'una sensació
de pèrdua de control i de culpa que duu a la utilització de diversos mètodes
compensatoris, com ara vomitar o consumir laxants
amb excés o diürètics, per evitar augmentar de pes. Un gran
nombre de persones que pateixen bulímia tenen un pes corporal dins de
paràmetres normals. Per
poder detectar una possible patologia, cal prestar atenció als senyals
d'alerta que puguin indicar l'inici d'un TCA, com: interessar-se
de manera desmesurada pels temes d'alimentació, comptabilitzar les calories,
saltar-se àpats, menjar cada vegada menys, patir canvis d'humor freqüents,
fer exercici de forma excessiva, tenir comportaments estranys amb el menjar,
p. ex. esmicolar-lo o amagar-lo a les butxaques, etc. El
tractament, sempre per part d'experts,
inclou normalment teràpia psiquiàtrica, psicològica
i un programa d'educació nutricional, que faci possible millorar
l'estat nutritiu i restablir una bona relació amb els aliments. |
||
|
|
Consells:
|
||
 |
Autora:
|
|
|
|
