Els aliments funcionals: la nova nutrició

L'ésser humà demana cada dia més a l'alimentació. Si, al començament, buscava una alimentació suficient per no presentar malalties per dèficit, ara vol que l'ajudi a millorar la seva salut i a prevenir les malalties. Fins i tot li demana més, que li proporcioni un estat de salut òptim. En resum, busquem que l'alimentació ens permeti una millor qualitat de vida.

Per a tot això van néixer els aliments funcionals, que van aparèixer per primera vegada al Japó, als anys vuitanta. Es tracta d'aliments que, a més de tenir efectes nutritius, són beneficiosos per a la salut. Més enllà de la pròpia alimentació, aquests aliments afavoreixen el benestar físic i mental de les persones. Malgrat que a Europa no hi ha una legislació pròpia, es considera que aquests productes han de tenir forma d'aliments. Així, poden ser aliments naturals o processats industrialment (no s'hi inclouen els complements alimentosos que es presenten sota forma farmacèutica), i han d'estar inclosos a la dieta com a part d'un menú habitual.

En teoria, han de tenir una base científica que documenti els beneficis de l'aliment per permetre atribuir-li determinades propietats saludables. Com que es tracta d'aliments, no han d'induir a error al consumidor ni fer-li creure que simplement ingerint-los es puguin evitar malalties. Són, per tant, aliments i, com a tals, s'han d'incloure en una dieta saludable, variada i equilibrada.

Hi ha múltiples exemples d'aliments funcionals. A Europa hi ha més d'un centenar d'aquest tipus de productes inventariats. Entre alguns exemples, destaquen els aliments que contenen determinats minerals i vitamines, com els cereals. Hi ha altres aliments en què s'ha reduït o modificat algun component, com els àcids grassos en el cas de la llet, o el suplement de fibra addicionat a un refresc.

Com a aliments funcionals més estudiats i amb gran presència al nostre mercat, trobem els probiòtics i prebiòtics.

Els probiòtics són aliments fermentats per microorganismes vius, com els lactobacils i els bifidobacteris, que podem trobar, per exemple, al iogurt. Perquè un aliment sigui considerat probiòtic, ha de contenir microorganismes vius amb efectes beneficiosos per a qui el consumeix, i que proporcionin una millora de l'equilibri de la flora intestinal.

Els aliments amb ingredients prebiòtics no contenen microorganismes vius, però sí que tenen la propietat d'estimular el creixement de determinats bacteris del colon. Un dels principals ingredients són els fructooligosacàrids (FOS), que s'incorporen sobretot en aliments infantils.

Tots dos ingredients, prebiòtics i probiòtics, s'assemblen perquè produeixen una estimulació de la immunitat gastrointestinal. Actuen a nivell del colon, i milloren l'equilibri de la flora intestinal. D'aquesta manera, exerceixen de forma directa efectes beneficiosos per al consumidor.

Actualment ha aparegut una nova modalitat d'aliments funcionals. Són els anomenats simbiòtics, que inclouen ingredients probiòtics i prebiòtics, de manera que es potencien les accions de tots dos.

Els aliments funcionals tenen un gran futur en l'alimentació humana, ja que presenten un valor afegit que el consumidor busca, que és la salut; però calen encara molts estudis que demostrin els beneficis que suposen per a l'organisme.

Consells:

• Es necessita una àmplia informació sobre aquests productes, per poder triar millor els aliments que es consumeixen.
• El farmacèutic el pot informar de les propietats de cadascun d'aquests aliments.

Si teniu qualsevol dubte consulteu el farmacèutic.

Autora: Dra. Marta Castells.
Farmacèutica.
Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.