Aigües termals

L'aigua és essencial per a la vida. Podríem sobreviure durant setmanes sense menjar, però no sense beure aigua. A més, l'ésser humà ha fet servir l'aigua per tenir cura de la seva salut, i les cures amb aigua han adoptat moltes formes. Així, des del principi l'aigua procedent de fonts termals i l'aigua salada del mar han estat les més utilitzades. 

Al segle XIX, moltes poblacions europees es van fer famoses per les seves aigües o pels mètodes concrets que aplicaven. Fa poc ha tornat a créixer l'interès per l'aigua i les seves propietats, i la cura balneària ha esdevingut una opció terapèutica valuosa, de forma única en alguns casos o com a agent coadjuvant en d'altres.

Una característica de l'aigua que la fa especial és la seva densitat, que permet la flotació, protegint així mateix el cos de les lesions que a terra és més fàcil que es produeixin. A l'aigua, el cos ha de suportar menys pes, i els mateixos moviments requereixen un esforç menor. Per això, nedar és una de les formes d'exercici aeròbic més beneficioses, i també més segures, particularment aconsellable per als que tenen problemes a les articulacions. Així mateix, només el fet de submergir-se ja té una acció calmant.

D'altra banda, la temperatura, la pressió i la durada de la tècnica produeixen uns efectes propis; aquests aspectes varien en funció de l'estat general del pacient. L'efecte que produeix la calor és una vasodilatació dels capil·lars perifèrics, que implica un augment de la circulació sanguínia de la zona. L'aplicació d'aigua freda, que normalment s'alterna entre dues aplicacions d'aigua més calenta o es porta a terme al final, té com a efecte immediat que els vasos sanguinis es constrenyin i facin augmentar l'afluència de sang als òrgans interns.

Al balneari s'ofereixen molts tipus de tractaments (banys hipertermals, dutxes...), i l'elecció depèn de si es necessita alleujar un problema específic o millorar la salut en general; també va en funció de l'edat o de la condició física del pacient.

La sauna, igual que els banys de vapor, són formes esteses i populars de tractament amb calor. Aquesta calor és en un cas en forma seca, i en l'altre, en forma humida. Es poden afegir olis o plantes medicinals, per tal d'obtenir efectes concrets.

Amb les saunes i banys de vapor cal mantenir algunes precaucions. No s'ha de menjar res des d'una hora abans fins a una hora després de la sessió, però sí beure aigua o sucs de fruites. És important no prolongar massa la sessió; amb 20 minuts n'hi ha prou, llevat que es tingui molta pràctica.

Els casos generals en què no estan aconsellades les teràpies pròpies del balneari són quan hi ha malalties febrils o afeccions agudes, hipertensió, insuficiència cardíaca descompensada, processos tumorals malignes... És important avisar dels tractaments farmacològics que es prenen, perquè també podria ser que es descompensessin.

• Bàsicament, la hidroteràpia actua estimulant els processos propis del cos.
• L'ampli espectre de temperatura de les aigües afavoreix la utilització per grups de pacients que tenen alguna limitació.
• Després de l'aplicació de tècniques d'hidroteràpia, el pacient ha de descansar i reposar líquids.
  

Si teniu qualsevol dubte consulteu el farmacèutic.

Autora: Dra. Núria Casamitjana.
Responsable del Centre d'Informació del Medicament.
Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.