L'acetona

Les nostres cèl·lules es nodreixen fonamentalment de glucosa. Quan, per diferents circumstàncies, l'organisme no pot utilitzar glucosa, recorre a altres fonts d'energia, sobretot als greixos. En aquests casos, amb la utilització dels greixos, es produeixen cossos cetònics que s'eliminen per l'orina i també a través dels pulmons; apareix aleshores un alè amb olor característica com de fruites.

Poden ser diferents les situacions que facin aparèixer acetona a l'orina: vòmits prolongats, anomalies metabòliques com diabetis no controlada, malalties infeccioses, cremades o altres trastorns que tenen lloc amb augment del metabolisme, condicions nutricionals anormals com dejuni, anorèxia o dietes altes en proteïnes i baixes en carbohidrats, etc.

En nens és molt comú l'aparició de vòmits acetonèmics. Quan el nen està malalt amb febre, com a conseqüència d'una infecció, i menjant poc, és probable que el seu organisme disposi de menys hidrats de carboni dels que necessita. En aquestes circumstàncies, el seu organisme recorrerà als greixos com a combustible i es formarà acetona, que apareixerà a l'orina.
Amb nivells d'acetona elevats, s'irrita el centre del vòmit, que es troba a nivell cerebral. Per suprimir aquests vòmits, s'ha de tractar la malaltia de base; normalment, en desaparèixer la febre, aquells aniran remetent. S'hauran d'administrar líquids per restituir la quantitat perduda, evitant una deshidratació, i és convenient l'administració, en la mesura del possible i en petites quantitats, d'aliments rics en hidrats de carboni i sense greixos.

En el cas de pacients diabètics, representa una descompensació del tractament. La glucosa, per entrar a les cèl·lules i poder actuar de combustible, necessita la presència d'insulina. Un pacient amb diabetis però amb tractament equilibrat perquè porta una pauta d'alimentació correcta, fa exercici i s'administra insulina en dosis adequades a la situació, permet que l'organisme funcioni utilitzant glucosa, i no es produeix acetona. En canvi, si aquest pacient diabètic no està equilibrat i, per tant, la glucosa és alta en sang però sense prou insulina perquè la glucosa entri a les cèl·lules per utilitzar-la, es presentarà acetona en orina.

La presència d'acetona en orina es mesura normalment amb tires reactives que tenen una zona impregnada d'una substància química específica que, en reaccionar-hi, canvia el color de la tira. El canvi de color n'indica la presència. Aquesta prova no implica cap molèstia, ja que es fa tan sols amb una micció normal. Els resultats normalment classifiquen la quantitat detectada com a petita, moderada o alta.

Consells:

• Les cetones urinàries es mesuren normalment amb tires reactives que canvien de color quan aquestes cetones estan presents.

• Són diverses les situacions en què les cetones poden estar presents, i són aquestes malalties de base les que s'haurien de tractar.

Si tens qualsevol dubte consulta el teu farmacèutic.