|
Article: El restrenyiment |
|
|
|
||||
|
 |
El restrenyiment: Què
pot causar el restrenyiment? |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Malaltia
o símptoma d’una dieta incorrecta?
És difícil definir exactament què és restrenyiment,
ja que els hàbits intestinals normals poden ser molt variables
entre persones. D'acord amb una definició internacional recent,
el restrenyiment es pot definir com la dificultat per defecar més
d'un 25% de les vegades i/o realitzar menys de 3 deposicions setmanals. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Què
pot causar el restrenyiment? L’estrès, viatjar o un canvi de residència són causa de restrenyiment. Pot ser originat per moltes causes, encara que la més freqüent és una alimentació inadequada, pobre en fibra i aigua, i la manca d’exercici físic. Tot i això, poden existir altres causes que cal valorar quan el procés no millora. En els pacients adults de més de 40 anys, si es produeixen canvis sobtats del ritme intestinal sense una raó coneguda (estrès laboral, canvi de dieta, etc.) es recomana una consulta mèdica. És molt freqüent també el restrenyiment
ocasionat per alguns fàrmacs com la codeïna, o per l’abús
de laxants. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
Què
cal fer per evitar-lo? Cal establir un horari fix per defecar i fer-ho sense presses. Com que la causa més freqüent és una inadequada alimentació, caldrà procurar mantenir uns hàbits alimentaris apropiats i tenir en compte les següents recomanacions: Mesures preventives:
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Què
cal fer si es pateix restrenyiment? L’objectiu del tractament és la reeducació intestinal. No és adequat abusar de laxants ni de mesures casolanes que provoquen la defecació ràpida (oli o aigua calenta en dejú). Aquestes mesures són adequades en ocasions esporàdiques ja que, si se n’abusa, l’intestí s’acostuma a funcionar només quan existeix la provocació. Hem de procurar que els nostres budells funcionin sols ajudant-los amb molta fibra, aigua, exercici físic i horaris regulars. 1-Tractament higienicodietètic: Una dieta rica en fibra evita el restrenyiment i preveu el càncer i les malalties del cor. Primer de tot és convenient conèixer si la nostra dieta és adequada en el seu contingut en fibra, i aplicar si escau les mesures preventives anteriorment esmentades. El contingut de fibra dels aliments habituals el trobareu a la taula següent: |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Font:
De Southgate DAT y cols:J hum.Nutr.1976
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Totes aquestes recomanacions milloraran el restrenyiment i alhora us poden protegir de malalties importants com el càncer o les malalties del cor. Cal tenir en compte que la introducció d’aquests canvis dietètics no produeix un canvi immediat, però, si s’és constant, a la llarga són les mesures més efectives. Recordeu que, si preneu medicaments, algun d’ells
pot ésser la causa del restrenyiment; consulteu amb el farmacèutic. No abusi mai dels laxants. Poden produir més restrenyiment. Si les mesures higienicodietètiques no funcionen, a vegades cal prendre laxants. Els laxants són productes que faciliten el pas i l'eliminació de les femtes, però mai han de substituir una alimentació rica en fibra. Generalment s'administren per via oral, i ocasionalment per via rectal, i es classifiquen segons el seu mecanisme d'acció. Existeixen molts tipus de laxants: els que incrementen la massa intestinal, els emol·lients o estovadors de la femta, els lubrificants, els osmòtics i els estimulants. Els laxants més adequats en l’automedicació són els formadors de massa que contenen suplements de fibra per facilitar el pas dels aliments a través dels budells. Aquests laxants funcionen igual que una dieta apropiada en fibra. S’han de prendre amb molta aigua. Els tes que s’utilitzen per combatre el restrenyiment o per aprimar contenen laxants estimulants que ocasionen irritació dels budells. No és cert que en tractar-se de productes naturals siguin més segurs, ja que la seva utilització constant pot donar lloc a problemes de salut importants (pèrdues de sodi, potassi, etc.) Abans de prendre un laxant consulteu amb el farmacèutic, que us aconsellarà el més apropiat per a cada situació. I recordeu que:
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
Què
cal fer en el cas dels nens amb restrenyiment? Des de la infantesa, cal crear hàbits saludables rics en fibra promovent una alimentació rica i variada. Les mesures higienicodietètiques són també les més recomanades en els infants. Cal crear hàbits d’alimentació rics en fibra, promovent una alimentació rica i variada amb productes vegetals: verdura, fruita, etc. No es recomana tractar amb laxants els
nens sense consultar el pediatre. En els nadons poden haver-hi causes
congènites o d’alimentació de la mare que caldrà
corregir. En els nens moltes vegades intervenen causes psicològiques
que cal controlar. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Què
cal fer en el cas de l’embaràs? L’embaràs és una causa important de restrenyiment. Una tercera part de les embarassades té restrenyiment; la causa més probable és el canvi hormonal que es produeix, i que s'accentua en les darreres etapes de l'embaràs. En aquest cas, les mesures higienicodietètiques com la ingesta d'aliments rics en fibra, fruita fresca i verdures i fer una passejada cada dia són el tractament de millor elecció. En l’embarassada estan totalment
contraindicats els laxants estimulants i les infusions que també
contenen derivats d’aquestes característiques (senòsids,
cassia, etc.) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Recordeu:
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Autora: Rosa Madridejos.
Farmacèutica d'Atenció Primària.
Direcció d'Atenció Primària L'Hospitalet. Institut Català de Salut. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
Mantenir una dieta rica en fibra, o sigui, llegums, cereals integrals,
fruita fresca sense pelar i verdures bullides i crues. No abusar de les
espècies. 
Beure
líquids (aigua) abundantment, mínim 1,5 l.
Evitar
el sedentarisme, fent exercici físic amb regularitat.
No
contenir-se mai quan es tingui necessitat d'anar al bany, intentant
que el cos s'habituï a evacuar a la mateixa hora. Si no s'aconsegueix,
dedicar-hi una estona, fugir de les presses.