|
Article: El càncer de mama |
|
|
|
||||
|
  
 |
Existeixen opcions de teràpia
complementària per a totes les dones amb càncer de mama.
Actualment, s’utilitzen quatre tipus de tractaments:
RADIOTERÀPIA: consisteix a utilitzar irradiacions d’alta energia per tal d’eliminar les cèl·lules canceroses. S’administra sempre després de la cirurgia conservadora, tot i que, en ocasions, també es pot aplicar després de la cirurgia radical. També es recomana quan el tumor és gran, o quan hi ha un nombre elevat de ganglis de l’axil·la afectats per cèl·lules del tumor. La radioteràpia ha de ser administrada a dosis petites, per reduir els seus efectes secundaris; per això el tractament acostuma a durar entre quatre i sis setmanes, a raó de cinc sessions setmanals que es reben de manera ambulatòria. L’ efecte secundari principal és la sensació de cansament.
QUIMIOTERÀPIA: consisteix a utilitzar medicaments que eliminen les cèl·lules canceroses que es troben fora de la zona toràcica. La quimioteràpia acostuma a ser una combinació de diversos fàrmacs, que s’administren a l’hospital de dia, inserint una agulla a una vena o a un múscul i, per tant, normalment no cal ingressar a l’hospital. La quimioteràpia s’administra en cicles que consisteixen en el tractament d’un dia cada tres o quatre setmanes. Un tractament complet pot durar entre quatre o vuit mesos. L’administració de dosis altes de quimioteràpia encara es troba en fase d’assaig clínic. Aquesta modalitat terapèutica és indicada quan la malaltia està avançada i s’ha comprovat, també, una resistència a la quimioteràpia simple. Els efectes secundaris depenen dels fàrmacs que es prenguin, però generalment són la pèrdua de cabells, la disminució de la gana, les nàusees, els vòmits, les diarrees, les úlceres a la boca i la conjuntivitis. Transitòriament es pot perdre el gust dels aliments, i si es té la regla, també pot desaparèixer. Altres efectes secundaris poden ser la disminució dels glòbuls blancs, febre alta i una més gran propensió a patir malalties infeccioses. Tot plegat desapareix quan s’acaba el tractament. TERÀPIA HORMONAL: consisteix a utilitzar medicaments que actuen com antihormones, per frenar el creixement de les cèl·lules canceroses. La teràpia hormonal s’administra per bloquejar l’activitat de les hormones que contribueixen al creixement del càncer de mama. Abans de rebre aquesta teràpia, s’ha de comprovar que les cèl·lules del tumor són sensibles a les hormones, és a dir, que les cèl·lules canceroses són receptores d’estrògens i progesterona. La presència d’aquests receptors indica que la dona afectada pot ser candidata a rebre una teràpia hormonal amb el fàrmac Tamoxifè. Aquest fàrmac s’administra per via oral durant un període de cinc anys. Els efectes secundaris d’aquesta teràpia s’assemblen als de la menopausa: sufocacions, irregularitats a la menstruació i sequedat vaginal. IMMUNOTERÀPIA: aquesta teràpia, encara en fase d’assaig clínic, també es coneix com a teràpia biològica, i consisteix a prendre substàncies que estimulen la resposta del sistema immunològic enfront del càncer, o bé ajuden el cos a recuperar-se dels efectes secundaris d’altres teràpies. | ||||||
 |
|
|
|
