Hi ha dos grans grups d’intervencions quirúrgiques:

• Cirurgia conservadora de la mama
• Cirurgia radical

L’elecció d’una o altra tècnica depèn del tipus i del volum del tumor, de la presència de més d’un focus de cèl·lules canceroses a diferents parts de la mama i, en última instància, de la decisió de la dona afectada.

El tractament quirúrgic més recomanable, sempre que sigui possible, és el tractament conservador. S’hi combinen dos tipus de tractament local: la cirurgia i la radioteràpia. La seva finalitat és la conservació de la mama amb un aspecte estètic acceptable, i la disminució del risc de recaigudes.

• Tumerectomia: és l’extracció del tumor i del teixit proper a l’interior de la mama.
• Mastectomia parcial o segmentada: és l’extracció del tumor, del teixit proper a l’interior de la mama i, sovint, d’una part de la pell de la mama.

• Mastectomia simple: és l’extracció de tot el pit, però conservant els ganglis axil·lars.
• Mastectomia total: és l’extracció de tot el pit, juntament amb els ganglis axil·lars del mateix cantó.
• Mastectomia radical modificada: és l’extracció de tot el pit, dels ganglis axil·lars i d’una petita secció del múscul pectoral.
• Mastectomia radical de Halsted: és l’extracció de tot el pit, d’una part del múscul pectoral i de tots els ganglis limfàtics de l’axil·la. Actualment, aquesta intervenció únicament es fa quan el tumor s’ha disseminat als músculs del tòrax.

A la majoria de les intervencions quirúrgiques s’extreuen els ganglis axil·lars. Aquests ganglis s’analitzen, i això permet fer un pronòstic acurat de l’evolució de la malaltia.

Els efectes secundaris de la cirurgia poden ser la infecció de la ferida o petits hematomes, així com la dificultat temporal en la mobilitat del braç i que la circulació limfàtica es faci més lenta