Claus per a una dieta baixa en sodi
El nom químic de la sal comuna és clorur sòdic. La dieta sense sal s'utilitza com a tractament en cas d'edema (acumulació excessiva de líquid) i en el control de la hipertensió (pressió arterial elevada) que sigui sensible a la restricció sòdica.
El sodi és un mineral necessari per a l'organisme que es troba present de forma natural a la majoria dels aliments, i que també s'afegeix de forma voluntària al menjar com a salaó, conservant i potenciador del sabor.
El sodi, en una dieta baixa en sal, s'acostuma a mesurar en mil·ligrams. Així mateix, la forma més utilitzada del sodi és la sal de cuina, que conté un 39% de sodi. És a dir 1.000 mg de clorur sòdic, sal comuna, contenen 390 mg de sodi, el símbol del qual és Na, tal com es pot trobar en les etiquetes dels aliments. De vegades, els termes de sodi i sal es confonen, i indueixen a error.
Una cullerada petita de sal de cuina proporciona 2.300 mil·ligrams de sodi. Segons això, la ingesta diària habitual de sodi oscil·laria entre 4.000 i 6.000 mg de sodi.
No obstant això, seria recomanable no sobrepassar els 3.000 mg de sodi al dia.
En cas que calgui una dieta baixa en sodi (hiposòdica), n'hi hauria prou amb 1.500 o 2.000 mg al dia; això equival a 5.000 mg (= 5 gr) de sal comuna al dia.
Igualment, cal vigilar el consum excessiu d'embotits, aliments en conserva, aperitius salats i plats preparats, ja que poden augmentar la ingesta de sodi fins a 10.000 mg diaris.
